Documental: Son duros los días sin nada

. .
Esta semana queremos comenzarla compartiendo la fuerza de las mujeres en la lucha por la recuperación de sus comunidades tras los desastres naturales. Esos que se intensifican a medida que avanza el cambio climático, que mejor momento que ahora a punto de arrancar la cumbre de parís para ver como esto afecta a las personas y lo que supone su lucha y recuperación de cada desastre




Para ello os proponemos este interesante documental de La Sandía Digital: "Desde sus comunidades en #Chiapas y #Oaxaca, Tina, Cota y Eli relatan la realidad de discriminación que viven muchas mujeres en #México. Además, enfrentan el reto de una situación de desastre de origen natural: huracán, inundación y sismo.
Las historias de vida antes, durante y después de las emergencias nos revelan la fuerza, determinación y coraje de las #mujeres que organizan la recuperación de su comunidad, al mismo tiempo que reflexionan críticamente sobre la sociedad y sus prácticas excluyentes."


Aquí os dejamos la web del proyecto y el enlace para ver el documental completo.

Presentem projecteFAM

. .
Expliquem silencis.

Volem compartir amb vosaltres el projecte que ens té sense temps d'escriure el blog i que explica, en part, el nostre silenci blogueril: ProjecteFAM. Ja el podeu conèixer a fons al seu web i subscriure-us al blog per estar al dia.

I, el nostre segon silenci amb el que volem trencar és el de la FAM. Un silenci permanent, inexplicable, tràgic, inacceptable que volem trencar embarcant-nos en aquest projecte que ens tindrà molt ocupades i del que esperem en sentireu a parlar molt.

Per començar a entendre'l, us deixem el concepte.

Un projecte de comunicació transmedia per a l'eradicació de la fam

Ens tremola el pols a l’hora de deixar per escrit que 25.000 persones al dia moren de fam. 25.000 persones, 25.000 persones...  

No és una xifra acceptable perquè cap xifra hauria de ser-ho en un món amb tant excedent d’aliments. Són 25.000 persones que deixen de viure en aquest món, que deixen enrere els seus somnis, els seus plans de vida, les seves famílies. De vegades un llegeix, que en un món hiperpoblat, que 25.000 persones perdin la vida és acceptable, de fet, hi ha qui ha plantejat que és necessari. Encara que és clarament inacceptable que el sistema social en el qual vivim no els hi garanteixi el dret a tenir menjar i beguda per a que el seu cos aguanti les vicissituds que els hagi tocat viure. Són 25.000 persones que tenen algú que els estima, que tenen qui els trobarà a faltar. Unes 25.000 persones, pares i mares que deixen orfes a nens i nenes, fills i filles que moren deixen enrere pares amb aquest buit. A Quepo treballem amb moltes organitzacions socials, de justicia social, de drets humans i al llarg d’aquests anys hem anat acumulant una pregunta Com és possible que aquest tema no estigui a l’agenda d’aquestes organitzacions? És més: Com és, siguem sincers, que aquest tema estigui arraconat per la majoria per ser, diguem-ho així, incòmode, pesat, “poc transformador”? Un tema que aborden els que defensen la caritat. Això d’enviar ajuda. De recollir menjar i tal. La fam, sí, sí. Molt dura, la fam.

“Fam” va començar com un acte de rebel·lia cap aquesta actitud. La nostra manera de no acceptar l’inacceptable. Així que ens plantegem fer un projecte fet a mida de cadascun dels grups amb els que creiem que és necessari treballar per tal de generar algun canvi. Pensant en els diferents públics als quals volíem explicar la complexitat de les causes de la fam, ens vam adonar de la quantitat de temes que necessitàvem abordar i els diferents relats que volíem construir, per la qual cosa vam decidir fer un projecte transmedia. No es poden explicar tantes històries, des de tants punts de vista, pensant alhora en els diferents graus de consciència social dels públics sense construir el món de narratives que permet un projecte transmedia.

Necessitem explicar que la fam és política. No és només una qüestió del país on neixes (el país del món mès famolenc no és africà), o de si pateixes una guerra o una sequera. Les 25.000 persones que moren cada dia, ho fan perque viuen en un sistema polític i econòmic global que els perpetua en la seva situació i els impedeix qualsevol alternativa. Com? Això és el que anem a explicar amb FAM.

Blog #LaPitjorEpidèmia a Crític

. .


Acabem d'estrenar el blog La Pitjor Epidèmia al diari d'investigació Crític, on publicarem periòdicament informació amb l'objectiu de generar consciència i actitud crítica sobre les causes socials i polítiques que provoquen la pitjor epidèmia en salut del món: la desigualtat en la manera d’emmalaltir i morir.

Home del Blog #LaPitjorEpidèmia a Crític


El projecte Salut, Drets, Acció, que fem conjuntament amb medicusmundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, s'està convertint en un espai d'aliances amb altres entitats i projectes del sector social i de la comunicació.

Ara és Crític, un diari de referència a Catalunya en periodisme d'investigació, independent i, sobretot, amb sentit crític, qui ens ha obert una finestra per a poder dir la nostra en salut i drets socials.

Al blog comptarem amb un equip de luxe: la periodista Laia Altarriba, l'investigador expert en determinants socials de salut Joan Benach (Greds-Emconet) i tot l'equip de medicusmundi Catalunya, Farmacèutics Mundi i Quepo. A més, ens acompanyaran col·laboradors puntuals segons la temàtica que treballem.

La proposta és abordar diversos determinants socials i com els hi afecta la desigualtat en l'accés a la salut: sistemes sanitaris, condicions laborals, migracions, guerra, alimentació, aigua i higiene, condicions d'habitatge, territori, política, accés a medicaments i medi ambient.

El primer article publicat Vols guanyar diners? Inverteix en sanitat! realitza una radiografia en profunditat al lucratiu negoci en què s'ha convertit la sanitat arreu del món.

Us convidem a llegir-lo i seguir-nos a partir d'ara també a través del periodisme de Crític, que com molt be diuen ells mateixos, si no és d'investigació no és periodisme.

Nos embarcamos en el Artic Sunrise con Greenpeace

. .

foto de Pablo Blazquez
Foto de Pablo Blazquez
Ya hace varios años que venimos colaborando con Greenpeace en la producción de vídeos de sus acciones. Esta semana hemos tenido la oportunidad de acompañarlos durante 10 días a bordo del Artic Sunrise para recorriendo la costa mediterránea para su proyecto Radiografía social del medio ambiente de España. A lo largo de estos días iremos compartiendo desde nuestras redes los diferentes vídeos de los puntos negros de la costa. Juan Meseguer es el operador que se ha sumado a nuestro proyecto para subirse al barco.  Aquí os dejamos el post de Greenpeace de la acción de Huelva, donde la situación es límite con el mayor vertedero de residuos industriales tóxicos y radiactivos del continente a 500 metros de la ciudad. Seguimos en las redes.

#LaPitjorEpidèmia no és una malaltia

. .


Treballant l'estratègia de comunicació i producció de la 9a edició de la Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció amb Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, ens vam trobar que els mitjans de comunicació i les xarxes socials han estat plagades de notícies alarmants per l'amenaça a casa nostra per una malaltia com l'èbola, que fins a dia d'avui havia estat delimitada als mal anomenats països "pobres".

Durants dies, setmanes, mesos... titulars a totes les portades i obrint noticiaris parlant de persones afectades, de persones mortes, xifres als països "pobres", noms i cognoms als països "rics", alerta màxima als hospitals, als aeroports, declaració de l'estat d'emergència a tot el món, pànic descontrolat en alguns moments...però poques reflexions al voltant dels perquès.

Per què una malaltia es converteix en epidèmia?
Per què aquestes malalties estan concentrades als països "pobres"?
Per què només omple les portades el que passa als països "pobres" si afecta als països "rics"?
Per què no comencem a parlar de les causes de les epidèmies?

Aquest és l'objectiu amb el que ha nascut #LaPitjorEpidèmia: un leit motiv per visibilitzar la desigualtat i la injustícia en la que es legitima un món insostenible.

Perquè no existeixen els països ni les persones "pobres", sino empobrides.
Perquè de la mateixa manera que l'economia i la política s'ha globalitzat, ho ha fet també la pobresa i l'exclusió social.

Aquest és el tret esencial que afecta en la salut de les persones: la dimensió actual de les malalties no són sino una conseqüència de decisions polítiques i d'interessos econòmics.

http://salutdretsaccio.org/luchas/133/la-pitjor-epidemia/


Benvinguts a la 9ª Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció. Cinema per denunciar i crear consciència sobre el dret a la salut: quatre sessions, quatre documentals, quatre debats. No us ho perdeu!

I no volem marxar sense donar les gràcies a l'equip professional que ha col·laborat amb Quepo per a fer possible la producció de l'spot de la mostra de cinema: Agost Alustiza en la postproducció de so i Javier Pinto amb motion graphics.



Llancem #peldretalasalut

. .


El dret a la salut està seriosament amenaçat. Després d'una epoca en que la tendència va ser apostar per l'atenció primària com la base d'una sanitat universal i pública, el model ha canviat. Els mercats i el seu model, basat en recolçar els interessos privats per sobre de les necessitats de les poblacions, avançen imposant desigualtat. El desmantellament de la sanitat pública que vivim a Catalunya, aquest desmantellament trosset a trosset, encobert de privatització de serveis, no és un procès nomès català. És una tendència global amb dos potes que caminen fermes. Una pota arrassa amb allò que ens ha costat anys i diners construïr als ciutadans catalans, espanyols i europeus. L'altre pota trepitja fort allà on mai hi ha hagut un sistema sanitari públic per impedir que mai s'aixequi. En aquest sentit la cooperació sanitària, amb la seva absència de coordinació amb els governs locals i els seus sistemes públics locals sovint és còmplice de la privatització.

Avui Medicus Mundi Catalunya llança el vídeo “Pel dret a la salut” amb el que Quepo i MedicusMundi culminem una fase de treball intens sobre la seva comunicació. Quan vam començar a pensar com podíem explicar què era i què feia Medicus Mundi, i la importància que nosaltres li veiem al seu enfocament sobre el dret a la salut, ens vam adonar que era molt complicat. Els companys de Medicus tenen una mirada molt especial sobre la cooperació sanitària i la lluita pel dret a la salut. Aquesta mirada que pot semblar només un matís des de fora del món de la cooperació, no ho és. De fet, és estructural i ho canvia tot. No és la cooperació heroica (i fàcilment retratable) que salva vides al llindar de la mort. És la que intenta evitar que s'arribi a aquest extrem. Això és el que hem provat de transmetre en aquest vídeo. En aquest moment de privatització global i massiva de la salut, alhora que al nostre petit món lluitem amb marees blanques i tancaments a hospitals contra una pota, una organització internacional treballa justament en la defensa del mateix a països debilitats i ofegats per l'altra pota. Però un cop més totes dues lluites, la d'aquí i la d'allà, són la mateixa lluita perquè «el problema és global i ens afecta a totes»



Volem donar les gràcies i reconèixer el treball de totes les col·laboradores que han fet possible aquest vídeo. A Jordi Royo i Mercedes Montalà per haber prestat les seves veus a aquest manifest pel dret a la salut. A Videolab per la col·laboració inestimable en la digitalització de moltes hores de material d'arxiu de Medicus. A A Punto la Postpo per la col·laboració en la gravació de les veus en off. També a totes les persones que apostant per una cultura lliure han permès que poguéssim utilitzar les seves imatges Creative Commons, i a Kanaki Films, How i Roger Sabà per la cessió per al vídeo. A Alicia Sevilla per deixar-nos aquest piano, impressionant sota els seus dits, que ha omplert de força el discurs i a Jeremie Delaveau per les moltes hores de selecció i edició del material d'arxiu. I a les companyes d'equip a Quepo, sempre més aviat a les dures que a les madures.

Seguim caminant en la lluita pel dret a la salut.