Tenim nou web a Quepo!

. .

Estem d'estrena!

Després de mesos treballant-hi, avui posem en marxa el nou web. Hem renovat les parets digitals de casa nostra, apostant per un format molt visual –com no podia de ser d'una altra manera– i dotant-nos d'una finestra a la xarxa amb la que ens sentim més identificades.


Quepo.org



Tot i això, el web encara no està acabat. Al llarg de les properes setmanes hi anirem incorporant els projectes que us hem ofert des de que vam néixer, el 2007. Ara com ara, hi trobareu els projectes amb els quals estem treballant a dia d'avui, com FAM i Associa't a la Festa i, també, d’altres que hem enllestit recentment, com Salut, Drets, Acció; #Art4Artic i Contra la Pobresa.

Ja us ho dèiem dies enrere, el portal web era la nostra assignatura pendent i aquest setembre ens hi hem deixat la pell per aprovar-la. La que ja podem anomenar «vella» web ens ha acompanyat des des dels inicis. Uns inicis que recordem, com dirien a Portugal, amb certa saudade (una espècie de melancolia i nostàlgia), però no podíem esperar més. Tocava renovar-se.

Però la renovació no és només estètica. El web antic se'ns havia quedat petit perquè Quepo, nosaltres mateixes, també hem anat canviant amb el pas dels anys i el web ja no reflectia la nostra identitat. Necessitàvem adequar-ho i poder visibilitzar la gran varietat de tipologies de projectes en els quals estem immerses en el nostre dia a dia.

Treballem en comunicació i sabem que un web és la porta d'entrada a casa. Així que aquí el teniu. Al «nou» web –que per descomptat és tant nostre com vostre– hi veureu canvis. Molts canvis. Però, òbviament, mantenim la filosofia de transformació social amb la comunicació i l'audiovisual Creative Commons amb la qual vam nèixer.

Benvingudes a la nostra nova casa digital!

Rescatemos #NuestroMediterraneo

. .
Un día te llama CEAR y te pide que vayas a grabar a Joan Manuel Serrat para un vídeo. Imposible decir que no, para eso existe Quepo. Y luego va y resulta que hacen esta herramienta imprescindible para continuar agitando conciencias. Conciencias que parece que se distraen con más facilidad de lo que parece, justo ahora que se cumple un año de la muerte Aylan y la foto que pareció estremecernos y que finalmente sirvió de tan poco. El mediterráneo es el mar de todas las personas que nacimos o vivimos en su litoral, y por tanto de todas es la responsabilidad de lo que le pasa a las personas en la otra orilla, aun más cuando nuestros gobiernos están involucradas y deshacen y matan, porque hacer y salvar, más casi nada.


Gracias CEAR por contar con nosotras y gracias a todas las personas que habéis hecho, de una manera u otra, posible este vídeo.

Pidamos una vez más respeto a los ausentes derechos humanos de las personas refugiadas.

Exijamos #viasseguras

Quepo.org en construcció!

. .
www.quepo.org

Si veniu a veuren's, així ens trobareu...passant l'escombra, rascant paper antic, pulint, repintant, penjant noves imatges, obrint finestres, i deixant que entri aire fresc i nou a la nostra casa digital.

Ja portem uns anyets fent uns "apañillos" a la nostra web antiga, antiquíssima, que ens ha acompanyat des del 2007. I després d'uns quants intents de renovar-nos per dins i per fora, per fi, ha arribat el moment de donar el salt!

Li tenim molt carinyo a aquella imatge de nosaltres mateixes, però era d'aquelles coses que el carinyo cap a la imatge d'un Quepo d'una època passada, va anar convertint-se en una urgència: la necessitat de renovar-nos, de buscar-li un lloc a una capsa de records preuats, perquè sense adonar-te, fa temps que ja no t'hi identifiques.

Però mai trobes el moment de posar ordre a la casa, fer neteja a fons, llançar tot el prescindible i quedar-nos a l'essència del què sóm, què fem i cap a on ens dirigim d'ara endavant. Crec que ha estat l'exemple més evident d'aquell refrà que diu "A casa del ferrer..."

Per fi, ara estem començant a posar fil a l'agulla, i esperem que aquest sigui el primer d'uns quants passos endavant que donarem a Quepo, i que us anirem compartint ben aviat!

Estem en construcció!

Aviat estrenarem la nova web, però ara ens trobareu al blog, facebook, twitter, pinterest, vimeo i youtube.

Las refugiadas toman la tele

. .
Nace Refugee.tv como el primer espacio de tv creado por personas refugiadas. Es artivismo, donde se cruza el arte y el compromiso social...



En Quepo siempre andamos hablando de la importancia de dar voz a los protagonistas de las injusticias, eso quiere decir que hay que atreverse a cederla. Nos referimos a la comunicación de las organizaciones, movimientos y medios que, desde el paternalismo etnocéntrico, piensan que ellos van a explicar mejor aquello que les ocurre que las propias personas que sufren la injusticia. Ocurre en todos los ámbitos. Es casi imposible ver noticias escritas por periodistas africanos en los medios españoles, siempre preferimos al español que está en aquel país. Como si explicar la realidad a los tuyos desde fuera, fuera mejor que alguien local, periodista igual, explique la realidad en la que vive pero a gente de fuera. Así, ahora mismo, parece que el sector se siente autocomplacido de estar dando la voz. Revistas de organizaciones que llevan por subtítulo "la voz del sur" y en la que no aparece nadie del sur con voz propia, campañas con contenidos diseñados por nosotros donde el máximo espacio es una pequeña entrevista, etc, etc.

Pero dar la voz es otra cosa. Dar la voz es apagar la de uno para que el otro tome todo el espacio, el protagonismo, controle la forma y el cómo... ¿Dejaremos algún día que diseñen sus propias campañas y les acompañemos sólo si nos necesitan?....



Y al fin, es maravilloso cuando sucede y ellos toman el medio y se convierten en protagonistas, ahora mismo, eso es una expresión de comunicación de lo más transformadora.  Difundamos, visibilizemos, aprendamos de su relato.

Puedes seguir a Refugee.tv en Facebook, en Twitter y en Youtube       

10a Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció: Desmuntant #LaPitjorEpidèmia

. .
Avui comencen les projeccions de la 10a Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció als Cinemes Girona de Barcelona. Ara ja fa 3 anys que hi estem implicades amb l'estratègia de comunicació i la producció d'aquesta mostra de cinema. The Waiting Room, Outbreak i Temps d'Écoute: 3 sessions de bon cinema documental i 4 debats sobre el dret a la salut.



Com a novetat en l'estratègia de comunicació, aquest any hem organitzat una sessió inaugural amb un debat crític per parlar de salut i desigualtat: Desmuntant #LaPitjorEpidèmia.

Ja fa uns mesos que vam començar a col·laborar amb la gent de Crític en un blog que porta el mateix nom, La Pitjor Epidèmia. Aleshores, amb la connexió que s'ha anat creant entre les entitats de la campanya Medicus Mundi Mediterrània i Farmacèutics Mundi amb el periodisme rigorós i la xarxa d'arreu del món d'activistes, moviments socials, entitats, ong i ciutadania, vam pensar que havíem de trobar un format per a visibilitzar aquesta pluralitat i diversitat de línies de lluita contra la desigualtat en salut.

I d'aquesta manera va nèixer la proposta organitzada ahir de debat al Pati Llimona.

Un debat amb dos ponents principals: Gemma Tarafa, comissionada en salut de l'Ajuntament de Barcelona, i Joan Benach, investigador i director de GREDS-Emconet. Dinamitzada per Sergi Picazo, periodista de Crític, i amb una fila zero de luxe on s'incorporava tota aquesta pluralitat de lluites.

Vam gravar el debat en streaming amb LaMinimèdia, el podeu veure ara:

Detrás de la foto de Adriane Ohanesian

. .
Hoy rompemos por un momento la necesaria cadencia del relato de los refugiados, que aparentemente nos afecta cuando sucede en nuestras puertas, para viajar a otro conflicto profundamente olvidado, como tantos otros que no suceden en Europa.


Os proponemos descubrir a la fotógrafa Adriane Ohanesian, ganadora con esta foto del World Press Photo con la foto que relata este vídeo del colectivo de reporteros Nuba Reports.


Podéis seguir el impresionante trabajo de Adriane en su Instagram o a través de su Twitter y no os perdáis el trabajo periodístico de Nuba Reports en su web http://nubareports.org/