Nos embarcamos en el Artic Sunrise con Greenpeace

. .

foto de Pablo Blazquez
Foto de Pablo Blazquez
Ya hace varios años que venimos colaborando con Greenpeace en la producción de vídeos de sus acciones. Esta semana hemos tenido la oportunidad de acompañarlos durante 10 días a bordo del Artic Sunrise para recorriendo la costa mediterránea para su proyecto Radiografía social del medio ambiente de España. A lo largo de estos días iremos compartiendo desde nuestras redes los diferentes vídeos de los puntos negros de la costa. Juan Meseguer es el operador que se ha sumado a nuestro proyecto para subirse al barco.  Aquí os dejamos el post de Greenpeace de la acción de Huelva, donde la situación es límite con el mayor vertedero de residuos industriales tóxicos y radiactivos del continente a 500 metros de la ciudad. Seguimos en las redes.

#LaPitjorEpidèmia no és una malaltia

. .


Treballant l'estratègia de comunicació i producció de la 9a edició de la Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció amb Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi, ens vam trobar que els mitjans de comunicació i les xarxes socials han estat plagades de notícies alarmants per l'amenaça a casa nostra per una malaltia com l'èbola, que fins a dia d'avui havia estat delimitada als mal anomenats països "pobres".

Durants dies, setmanes, mesos... titulars a totes les portades i obrint noticiaris parlant de persones afectades, de persones mortes, xifres als països "pobres", noms i cognoms als països "rics", alerta màxima als hospitals, als aeroports, declaració de l'estat d'emergència a tot el món, pànic descontrolat en alguns moments...però poques reflexions al voltant dels perquès.

Per què una malaltia es converteix en epidèmia?
Per què aquestes malalties estan concentrades als països "pobres"?
Per què només omple les portades el que passa als països "pobres" si afecta als països "rics"?
Per què no comencem a parlar de les causes de les epidèmies?

Aquest és l'objectiu amb el que ha nascut #LaPitjorEpidèmia: un leit motiv per visibilitzar la desigualtat i la injustícia en la que es legitima un món insostenible.

Perquè no existeixen els països ni les persones "pobres", sino empobrides.
Perquè de la mateixa manera que l'economia i la política s'ha globalitzat, ho ha fet també la pobresa i l'exclusió social.

Aquest és el tret esencial que afecta en la salut de les persones: la dimensió actual de les malalties no són sino una conseqüència de decisions polítiques i d'interessos econòmics.

http://salutdretsaccio.org/luchas/133/la-pitjor-epidemia/


Benvinguts a la 9ª Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció. Cinema per denunciar i crear consciència sobre el dret a la salut: quatre sessions, quatre documentals, quatre debats. No us ho perdeu!

I no volem marxar sense donar les gràcies a l'equip professional que ha col·laborat amb Quepo per a fer possible la producció de l'spot de la mostra de cinema: Agost Alustiza en la postproducció de so i Javier Pinto amb motion graphics.



Llancem #peldretalasalut

. .


El dret a la salut està seriosament amenaçat. Després d'una epoca en que la tendència va ser apostar per l'atenció primària com la base d'una sanitat universal i pública, el model ha canviat. Els mercats i el seu model, basat en recolçar els interessos privats per sobre de les necessitats de les poblacions, avançen imposant desigualtat. El desmantellament de la sanitat pública que vivim a Catalunya, aquest desmantellament trosset a trosset, encobert de privatització de serveis, no és un procès nomès català. És una tendència global amb dos potes que caminen fermes. Una pota arrassa amb allò que ens ha costat anys i diners construïr als ciutadans catalans, espanyols i europeus. L'altre pota trepitja fort allà on mai hi ha hagut un sistema sanitari públic per impedir que mai s'aixequi. En aquest sentit la cooperació sanitària, amb la seva absència de coordinació amb els governs locals i els seus sistemes públics locals sovint és còmplice de la privatització.

Avui Medicus Mundi Catalunya llança el vídeo “Pel dret a la salut” amb el que Quepo i MedicusMundi culminem una fase de treball intens sobre la seva comunicació. Quan vam començar a pensar com podíem explicar què era i què feia Medicus Mundi, i la importància que nosaltres li veiem al seu enfocament sobre el dret a la salut, ens vam adonar que era molt complicat. Els companys de Medicus tenen una mirada molt especial sobre la cooperació sanitària i la lluita pel dret a la salut. Aquesta mirada que pot semblar només un matís des de fora del món de la cooperació, no ho és. De fet, és estructural i ho canvia tot. No és la cooperació heroica (i fàcilment retratable) que salva vides al llindar de la mort. És la que intenta evitar que s'arribi a aquest extrem. Això és el que hem provat de transmetre en aquest vídeo. En aquest moment de privatització global i massiva de la salut, alhora que al nostre petit món lluitem amb marees blanques i tancaments a hospitals contra una pota, una organització internacional treballa justament en la defensa del mateix a països debilitats i ofegats per l'altra pota. Però un cop més totes dues lluites, la d'aquí i la d'allà, són la mateixa lluita perquè «el problema és global i ens afecta a totes»



Volem donar les gràcies i reconèixer el treball de totes les col·laboradores que han fet possible aquest vídeo. A Jordi Royo i Mercedes Montalà per haber prestat les seves veus a aquest manifest pel dret a la salut. A Videolab per la col·laboració inestimable en la digitalització de moltes hores de material d'arxiu de Medicus. A A Punto la Postpo per la col·laboració en la gravació de les veus en off. També a totes les persones que apostant per una cultura lliure han permès que poguéssim utilitzar les seves imatges Creative Commons, i a Kanaki Films, How i Roger Sabà per la cessió per al vídeo. A Alicia Sevilla per deixar-nos aquest piano, impressionant sota els seus dits, que ha omplert de força el discurs i a Jeremie Delaveau per les moltes hores de selecció i edició del material d'arxiu. I a les companyes d'equip a Quepo, sempre més aviat a les dures que a les madures.

Seguim caminant en la lluita pel dret a la salut.

Nou any, nou local, noves energies... però hi ha coses que no canvien...

. .
...seguim a Gràcia i seguirem fent audiovisual transformador :) 
 
Volem comunicar-vos que hem canviat de local, comencem el 2015 al carrer Llibertat:
no poden ser millors els auguris i la declaració d'intencions! 
 
A la foto, Laura, Raquel, Lu, Nic i Julián al nou local... junt al Pablo, Sonia, Uri, Chus i Mire formem l'equip de Quepo


A partir d'ara ens podreu trobar a la següent adreça:

Fundació Quepo
C/ Llibertat, 47, local
08012 Barcelona
Telf: 931867511


Ara ja sabeu on podeu venir a veure'ns, on enviar-nos correus postals i paquets 
i també, si ens facturem alguna cosa, la nova adreça fiscal (passeu la info sisplau
al departament de comptabilitat, en aquest cas).

Aprofitem per saludar-vos i desitjar-nos un any, fructífer, en què plegades poguem
portar endavant iniciatives transformadores i fem del nostre món un lloc més just, 
més democràtic i mes feliç.

Molt bon 2015 i fins molt aviat!

Blog 80/20 i documental A Luta Continua.

. .
Avui acompanyem a Medicus Mundi Catalunya en dia de doble estrena!

Per una banda, des d'avui ja podeu visionar online A Luta Continua, un potent documental que posa sobre la taula un controvertit debat: com hauria de ser una veritable cooperació internacional que sumi en la construcció d'un sistema públic de salut d'un país com Moçambic, si actualment el 80% del seu pressupost en sanitat depén de l'ajuda externa? 


http://www.medicusmundi.cat

El documental ha estat produït per Kanaki Films i al web Salut, Drets, Acció hi podreu trobar tota la informació tècnica, així com les lluites moçambicanes o que des de casa nostra hi treballen per garantir-hi el dret a la salut.

Per aquesta ocasió tan especial, Medicus Mundi Catalunya re-estrena el seu #blog 80/20, en el que desde Quepo hem treballat en el re-disseny, millorant la visualització de continguts, la connexió amb xarxes i creant un apartat propi per A Luta Continua. 

Recomanem seguir de prop aquest blog i apropar-vos a una entitat que considera la lluita per la salut com una lluita política per eradicar la desigualtat i la pobresa, i defensa l'atenció primària de salut com la base per garantir el dret a la salut universal, pública i gratuïta.

Seguim sumant esforços per a construir discurs #comunicambio.

Micromachismo en el telediario.

. .
 


Tremendos los #micromachismos que nos tragamos cada día y que van configurando nuestra cosmovisión de la desigualdad, integrándola con naturalidad, anestesiando nuestra percepción de lo igualitario para digerir con naturalidad los roles impuestos por el patriarcado. Los hombres aquí, las mujeres allá. Y así es como las narrativas de cada día construyen el relato con esa naturalidad pasmosa. Aquí un ejemplo cazado al vuelo en un telediario de RTVE. Gracias al texto micromachista de la periodista o una de dos invisivilizamos que Dilma, Merkel y Cristine son también "dirigentes" o asumimos que son lesbianas y que sus esposas también están retozando mientras "ellos" supuestamente arreglan el mundo.